Ciències Socials

Benvinguts

2007-11-06T06:43:05+00:00

Benbinguts a la Web www.aitorusha.tk, en aquesta web hi trobaràs tot el tema "Els temps moderns".

Es prohibeix la reproducció total ni parcial dels continguts ja que el material de la web es totalment exclusiu de <>

Aitor Ruiz Santiago

2007-11-06T06:43:05+00:00

Em dic Aitor Ruiz Santiago, soc alumne de 4-A a l'institut Ies Pallejà.
Aquesta es la meva web sobre el treball de Ciències Socials "Els tems moderns", encomenat pel professor Josep Vilaró.
Espero que us agradi la meva pàgina y trobeu tota la infirmació que busqueu sobre aquest tema.

Resum del tema

2007-11-06T06:43:05+00:00

ELS TEMPS MODERNS: CANVIS I CONTINUITATAS:

"Es coneix amb el nom de l'Edat Moderna el periode de la historia d?Europa que va del descobriment d'Àmerica a la Revolució Francesa"

Les raons del nom:

-L'ampliació de l'espai geogràfic conegut pels europeus.
-Un considerable avenç de les idees cientifiques i sobre l'univers, juntament amb la invenció de la imprenta.
-Una manera d'entendre el món.
-La divisió religiosa.

Aspectes importants:

-Lamajor part de la gent treballava al camp.
-Les maneres de treballar la terra i la tecnologia agrària.
-Les fams i les caresties periòdiques per manca d'aliments.
-La pervivència del feudalisme.

L'AMPLIACIÓ DEL MÓN CONEGUT: ELS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS:

El món que coneixien era molt limitat. Desconeixien parts com Àmerica, Africa central i meridional.
A l'edat moderna s'amplià l'espai geogràfic. Durant l'Edat moderna, els europeus entraren en contacete amb Àmerica, costes africanes, limits orientals d'Àsia.

PORTUGAL: CAPDAVANTER DELS DESCOBRIMETS:

Els primers protagonistes geogràfics.
El princeo Enric de Portugal, havia creat una escola naval a Sangres. L'any 1432, els portuguesos havien descobert i ocupat les illes Açores i Madeira. L'any 1487, Bartolomeu Dias va arribar cap a Àfrica del Sud. El 1498, els portuguesos van arribar a Calicut. Una nova ruta comercial quedava oberta.

EL DESCOBRIMET EUROPEU DEL NOU MÓN:

Quan Portugal arribà al cap de Bona Esperança, el regne de Castella només havia ocupat un territori no europeu: les illes Canàries.
Cristòfor Colom, convicció que la terra era esferoca, havia calculat que el diàmetre de la terra era un terç més petit del que és en realitat. Per això, va presentar al rei Joan de Portugal el seu projecte de navegar cap a l'oest per intentar arribar a les Índies. Però no li va fer cas.

Colom es va adreça a la Corona de Castella, la seva empresa no va ser acceptada. El dia 3 d'Agost de 1492 srtí amb dues calavel·les i una nau. El 12 d'Octubre de 1492 arribaren a l'illa de Guanahaní, habia decobert Àmerica.

Colom va morir el 20 de Maig de 1506 ignorant que havia topat amb un nou continent.

LA PRIMERA VOLTA AL MÓN:

La corona de Castella, Portugal es va lla´çar a la conquesta i la colonització de l'Àmerica del sud i central. els gfrancesos i els anglesos es concentraren en la conquesta i la colonització.

El 20 de Septembre de 1519, va salpar amb la missió de trobar un pas al sud del nou continent i arribar a lóceà Pacífic.

Un cop assolides de les costes americanes, el 21 d'octubre de 1520, va enfilar un pas estret que els va portar fins a l'oceà Pacífic.

Aquest viatge fou molt important per diversos motius: s'havia fet la primera volta al món, s'havia provat l'existència d'un nou continent i, alhora, s'havia definitivametn l'esferitat de la Terra.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES DELS PRIMERS DESCOBRIMENT GEOGRÀFICS.

LES CAUSES:

El comerç més rendibel de l'epoca medieval era el que es feia amb lOccident la Xina, el Japó i L'india. més beneficis, espècies.

Aquets comerç va entrar en crisi a causa de la conquesta de la Constantinoble l'any 1453 pels turcs.

Una altra causa va ser provocat per la imaginacií i la mentaliatat d'alguns europeus per les aventures dels coneguts viatgers a l'Orient, com ara la comercialitat vanecià Marco Polo, que va entrar en contacte amb Xina i Japó.

Finalment, cal tenir en compte els avenços cientific i tècnics. També van resultar molts útils els nous instrument de precisió i orientació, com ara la bruixola, juntament amb el progressos de la cartografia.

LES CONSEQÜÈNCIES:

-L'imperi asteca, al nord, que ocupava gairebé tot l'actual Mèxic i tenia la capital a Tenochtitlán.
-L'imperi inca, al sud, que s'estenia sobre els alts altiplans de la serralada dels Andes. L'emperador, anomenat l'inca, residia a Cuzco.

El primer resultat la formació d'Imperis colonials. Les relacions produiren un gran augment del comerç, provocà la crisi dels ports mediterranios i l'expansió d'altres com ara sevilla, Lisboa, Londres i Anvers.
Els colonitzadors exploraren l'or i la plata, molt abundants a Àmerica i introduïren a Europa productes agricoles americans.

-El fet que l'exedent de població europea tingués, a partir dels descobriments geogràfics, una sortida diferent de la fam i la mort: l'emigració.
-L'efecte negatiu que tingué per la població indígena la topada amb els europeus. A més, els europeus van difondre i imposar la seva cultura i van anihilar les valuoses aportacions de les civilitzacions anteriors al descobrimet, anomenades precolombines.

AMPLIACIÓ I LA DIFUSIÓI DEL CONEIXEMENT:

LA IMPRENTA:

Va interventar un sistema que permetia reproduir molt més ràpidament els llibres: la imprenta. El llibre que es va imprimir va ser una Bíblia, l'any 1455.

UNA NOVA CONCEPCIÓ D'UNIVERS:

La visió de l'univers es va caracteritzar pel geocentrisme, la teoria segons la qual la terra etava cituada al centre de l'univers.

Nicolau Copèrnic va arribar a la conclusió que el sol és el centre de l'univers i que la terra té un moviment de rotació diari i un altre de translació anual al voltant del sol.
Aquesta teoria heliocèntrica, significava un canvi revolucionari.
A partir del segle XVI es prodeix la revolució científica.
El sistema de Copèrnic fou perfeccionat per Johannes Keples que va defensar que les òrbites les astres eres el·líptiques, i per Galileu Gelilei, inventor del telescopi. Amb galileu va nèixer la ciència moderna.

UNA NOVA ACTITUD HUMANA: L'HUMANISME I EL RENAIXEMENT:

Escriptor i intel·lectuals va impulsar una revolució important de la civilització. Des de poc abans de l'inici de l'Edat Moderna, es va començar a passar d'una actitud teocèntrica, a una actitud antropocèntrica.
Els protagonistes d'aquest canvi van ser, d'una banda, ls humanistes i, l'altra els artistes anomenat Renaixement.

ELS HUMANISTES:
Es coneix amb el nom d'humanistes els escriptors i els savis que, al començament de la naturalesa i del a persona humana.

EL RENAIXEMENT A ITÀLIA.

El renaixement és l'éstil artístic que es va desenvolupar a Itàlia durant el segle XV i a la resta d'Europa durant el segle XVI.

Actualment, s'acostuma a dividir el Renaixemet en tres fases: el quatrocentro, el cinquento i el manierisme.

L'ARQUITECTURA RENAIXENTISTA:

-La utilització dels element formals clàssics.
-La racionalització de l'espai, és a dir, l'aplicació a l'aruitectura de les matemàtiques i les formes geomètriques bàsiques.

els edificis van ser tant les esglèsies com els palaus.

L'ESCULTURA RENAIXENTISTA:-La preferència pel marbre i el vronze a d'altres materials.
-El predomini de les figures exemptes.
-L'interès per ler proporcions.
-La figura humana com a tema fonamental.
-La recuperació del cos nu com a model estètic de bellesa.
-L'elegància de l'actitud, l'expresió serena i l'equilibri entre el moviment i el repòs.

LA PINTURA RENAIXENTISTA:

-La imitació de la realitat tal com es veu, però idealitzat la natura.
-La utilització perfecta de la perspectiva.
-La preferància per la tècnica de l'oli sobre llenç, en comptes del tremp sobre fusta.
-La naturalitat en la composició.
-El tractament humà del temes religiosos i l'aparició i l'aparició de nous temes com ara miotològics.
-El tractament humà dels temes religiosos i l'aparició de nous temes com ara el mitològic.
-L'elegància de les actituds.

LA REFORMA PROTESTANT:

La reforma protestant és el moviment de trencament de la unitat del cirsitianisme iniciat al segle XVI a l'Europa occidental i que va dividri els cristians en dos grans blocs: els catòlics i els protestants.

Com vivien i com eren a l'època de Colon: la India, la Xina, el Japó, Âfrica i Amèrica. Per què es diu Amèrica?

2007-11-06T06:43:05+00:00

Vivien a l'ignorància de que existien contients com Europa o oceania, igual que els europeus no sabien de la seva existencia.

Es diu amèrica perque la persona que va cambiar la teoria de que lo que havia descobert Colon era America va ser Américo Vespucio, i en el seu honor li van posar el nom de Àmerica.

Cerca la bibliografia de 5 personatges que surtin en el tema. Indica la seva importància en la història del món contemporani.

2007-11-06T06:43:05+00:00

Cerca la bibliografia de 5 personatges que surtin en el tema. Indica la seva importància en la història del món contemporani.

Alguns exemples de la extensa Bibliografia de Cristobal Colón són:

ALMAGIA, ROBERTO. II mappamondi di Enrico Martello e alcuni concetti geografici di Cristoforo Colombo. Florencia, Bibliopolis, 1941. ANDRÉ MARIUS. La verídica aventura de Cristóbal Colón. Madrid, González Rojas, Editor, 1927. BELTRÁN y RÓZPIDE, RICARDO. Cristóbal Colón y Cristóforo Colombo. Estudio crítico documental. Madrid, 1921. FERNANDEZ DURO, CESAREO. Colón y Pinzón. Informe relativo a los pormenores del descubrimiento del Nuevo Mundo. Madrid, 1883. GANDÍA, ENRIQUE: Nueva historia del descubrimiento de América. Buenos Aires, Universidad del Museo Social Argentino, 1989. IRVING, WASHINGTON. Vida del Almirante Don Cristóbal Colón [1827]. Madrid, Colegio Universitario e Itsmo, 1987. MADARRIAGA, SALVADOR DE. Vida del muy magnífico señor don Cristóbal Colón. Buenos Aires, Suramericana, 1973. MAHIEU, JACQUES DE. L'Imposture de Christophe Colomb. La géographie secréte de 1'Amerique. París, Copernic, 1979. MANZANO Y MANZANO, JUAN. Los Pinzones y el descubrimiento de América. Madrid, Cultura Hispánica, tct, 1988. RANDLES, W.G.L.e la tierra plana al globo terreshe. Una rápida mutación epistemológica, 1480-1520. México, Fca, 1990. SUDHOFF, HEINKE. Lo Siento, Colón! El Descubrimiento de América en la antigüedad. México, Diana, 1992. VÁRELA, CONSUELO. Cristóbal Colón. Textos y documentos completos. Madrid, Alianza Universidad, 1982. VÁRELA, CONSUELO. Colón y los florentinos. Madrid, Alianza Editorial, 1988. VIGNAUD, HENRY. Cristobal Colón y la leyenda. Colección Historia y Viajes. Buenos Aires, Argos, 1947. LEVILLIER, ROBERTO. America, 1a bien llamada. Buenos Aires, Kraft, 1948. Racolta di documenti e studi publicati dalla Regia Commissione Colombina nel quarto centenario della scoperta dell'America. Cesare de Llolis, editor. Roma, Real Comision Colombina, 1892-1894. TAVIANI, PAOLO EMILIO. Cristoforo Colombo, genio del mar. Roma, 1990. . TAVIANI, PAOLO EMILIO. Cristóbal Colón. Dos polemicas. México, Nueva Imagen, 1991.

"Cristobal colom es un personatge important, ja que va ser el descobrisdor d'Àmerica."

P. Adorno, Storia dell’arte italiana, G. D'Anna,
Messina, Firenze 1991 F. Negri Arnoldi, Storia dell’arte, Fabbri
Editori, Milano, 1988 B. Berenson, Pittori italiani del Rinascimento,
Hoepli, Milano, 1936 E. H. Gombrich, Norma e forma. Studi sull'arte del
Rinsascimento, Einaudi, Torino, 1964 A. Chastel, Botticelli, Parigi, 1957 M. Bacci, Botticelli, I maestri del colore, Fabbri Editori, Milano, 1963 R. De Angelis, Botticelli, Milano, 1979

"Sandro Botticelli, es un dels pintor quepracticava la pintura renaixentista"

“Nueva enciclopedia Larousse” tomos I, VII, XVI. Editorial Planeta de Agostini, tercera edición, Abril 1984.
“Historia del mundo moderno” tomo II; La reforma. Cambridg University Press. Editorial, Ramón Sopena. Barcelona 1990.
“Enciclopedia Temática Master” tomo I. Editorial, Club Cinco estrellas. Ediciones, Olimpo S.A. 1993, Barcelona
"Enric VIII, va ser quin va causar el trencament de Anglaterra amb l'esglesia romana"
"Historia del Arte". José Mª de Azcarate Ristori, Alfonso Emilio Pérez Sánchez, Juan Antonio Ramírez Domínguez. Editorial Anaya, 1991.
Giorgio Vasari (1511-1574): Le vite de’piú eccellenti Architetti, Pittori et Scultori da Cimabue insino a’tempi nostri (1ª ed., Florencia, 1550; Ed. Clásica de G. Milanesi, Florencia, Sansoni, 1878-85, 10 vol.).
Winckelmann, Historia del Arte en la Antigüedad (1764),

"Historia del Arte". COU. M.E.C. Seminario de Geografía e Historia del INBAD. Edita: Centro de Publicaciones. Secretaria General Técnica. 1989.
"Historia General del Arte". Varios Autores. Summa Artis. Editorial Espasa-Calpe, S.A. 1982.
GOMBRICH, E. H.: La Historia del Arte, DEBATE, Madrid, 1997. Traducida de la nueva edición inglesa. Segunda reimpresión: 2001.
GOMBRICH, E. H.: The Story of Art, 16 ed., Phaidon Press Limited, London, 1996 (abril 1997).
La Pintura: de la Prehistoria a Goya. la Historia del Arte. Barcelona. Carroggio S.A. de Ediciones. Alvarez Lopera, José, y Pita Andrade, José Manuel (1991)
Renacimiento y Barroco. I. De Giotto a Leonardo da Vinci. Madrid. Akal. Argan, G.C. (1987), Checa Cremades, Fernado ; Falomir, Miguel ; Cuyás, María Margarita
Eduard Fuchs, "historia ilustrada de la moral sexual" (3 tomos) Madrid: Alianza Editorial, 1996
De Tiziano a Bassano : maestros venecianos del Museo del Prado (1997),. Museu Nacional d'Art de Catalunya. 209 p

De Tiziano a Goya (1997). Barcelona. Carroggio, S.A. de Ediciones. 204 p. Checa, Fernando (1997),
Tiziano y la pintura veneciana del siglo XVI. Madrid. Alianza Editorial. 64 p Marías Franco, Fernando (1994),
Estudios sobre iconología. Madrid. Alianza. Zuffi, Stefano (1998),
La Sexualidad en el Arte Occidental Edward Lucie-Smith - Ediciones Destino, 1992 1º Edición

Partsch, Susanna. Klimt : vida y obra. / por Susanna Partsch. Alcobendas : Libsa, , [1998]. 319 p . ISBN 84-7630-711-X

Fliedl, Gottfried. Gustav Klimt : 1862-1918 : el mundo con forma de mujer. / Gottfried Fliedl. Kln : Taschen, , [1998]. 239 p . ISBN 3-8228-7367-5

Whitford, Frank. Klimt. / Frank Whitford. Barcelona : Destino ; Thames and Hudson, , 1992. 215 p . El mundo del arte ; 20. Bibliografía .- Indice. ISBN 84-233-2246-7

Huici, Fernando. Klimt. / Fernando Huici. Madrid : Anaya, , cop. 1989. 98 p., [1] h . Grandes maestros del arte. ISBN 84-207-3346-6

Klimt, Gustav. La obra pictórica completa de Gustav Klimt. / Biografía y estudios críticos de Sergio Coradeschi. Barcelona : Noguer, , 1981. 112 p . Clásicos del arte. ISBN 84-279-8768-4

Néret, Gilles. Gustav Klimt : 1862-1918. / Gilles Néret. Colonia : Benedikt Taschen, , cop. 1993. 96 p . Indice .- Número 28 en el lomo. ISBN 3-8228-0683-8

Klimt. Barcelona : Orbis, , cop. 1989. 32 p . Entender la pintura ; 37. ISBN 84-402-0826-X

Klimt, Gustav. Gustav Klimt. / [Texto, José María Faerma García Bermejo]. Barcelona : Polígrafa, , [1996]. 47 p . Descubir el arte del siglo XX. ISBN 84-343-0822-3

Klimt : Kokoschka : Schiele : un sueño vienés (1898-1918) : [exposición] Fundación Juan March 7 de febrero-21 de mayo, 1995. Madrid : Fundación Juan March : Osterreischische Galerie Belvedere, , 1995. 125 p

Viena 1900 : [exposición] 6 de octubre 1993-17 enero 1994, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. / comisario Franz Smola. Madrid : Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, , D.L. 1993. 440 p. [1] h . Contiene: obras de Arquitectura, Artes Aplicadas y Pintura del Modernismo y Expresionismo Vienés (Gustav Klimt, Egon Schiele, Oskar Kokoschka, Max Oppenheimer, entre otros). ISBN 84-8026-021-1

Sex or Symbol? Erotic Images of Greece and Rome Catherine Johns -Publicado por el British Museum Press, 1982 4º Edición

The Encyclopedia of Visual art Encyclopedia Britannica International Ltd., London, 1983
Encyclopedia Britannica Encyclopaedia Britannica Ltd., London, 1997.

The Concise Oxford Dictionary of Art and Artists Ed. Ian CHILVERS, Oxford University Press, Oxford, New York, 1996.

The Penguin Dictionary of Art and Artists Peter and Linda MURRAY, Penguin Books, London, 1993.

The Thames and Hudson Dictionary of Art and Artists Ed. Herbert READ, Thames and Hudson Limited, London, 1994.

The Thames and Hudson Dictionary of the Italian Renaissance Ed. J. R. HALE, Thames and Hudson Limited, London, 1981.

The Thames and Hudson Dictionary of Art Terms Edward LUCIE-SMITH, Thames and Hudson Limited, London, 1988.

Larousse Encyclopedia of Renaissance and Baroque Art. René HUYGHE, Hamlyn, London, New York, Sydney, Toronto, 1964;

Handbook of Italian Renaissance Painters Karl Ludwig GALLWITZ, Prestel Verlag, Munich, London, New York, 1999;

Hall's Dictionary of Subjects and Symbols in Art James HALL, John Murray Publishers Ltd., London, 1974;

The Bible and the Saints Gaston DUCHET-SUCHAUX, Michel PASTOREAU, Flammarion, Paris, New York, 1994;

Atlas of Western Art History John STEER and Antony WHITE, Facts on File, Inc., New York, 1994.
Murray, Peter y Linda Murray, el diccionario del pingüino de los artes y de los artistas , cuarta edición, pingüino Books, Harmondsworth, 1981

"Aqui surten grans artistes renaixentistes com ara, Donatello, Miquel Àngel, o Cellini."

Quines foren les grans rutes del descobriment del món? Quines motivacions tenia la gent del moment per anar a la descoberta i l'aventura?

2007-11-06T06:43:05+00:00

El primer país de Europa en iniciar la búsqueda de una nueva ruta per arribar al Extrem Orient va ser Portugal. Aquest pais va procurar obrir camí per Àsia pel sur, es a dir, bordejant el continent africà.
La de Critobal Colom va ser "Navegant per l'àtlantic fins l'oest"
Les motivacions que tenia la gent del momet per anar a la descoberta i a la avetura, eren les conquistes de noves terres per així poder tenir l'imperi cada vegada més gran. I les motivacions dels investigadors era que amb les seves descobertes, agafaven reconeixement i demostraven les seves teories, encara que fossin erronies, com en el cas de Cristobal Colom.