ELS TEMPS MODERNS: CANVIS I CONTINUITATAS:

"Es coneix amb el nom de l'Edat Moderna el periode de la historia d?Europa que va del descobriment d'Àmerica a la Revolució Francesa"

Les raons del nom:

-L'ampliació de l'espai geogràfic conegut pels europeus.
-Un considerable avenç de les idees cientifiques i sobre l'univers, juntament amb la invenció de la imprenta.
-Una manera d'entendre el món.
-La divisió religiosa.

Aspectes importants:

-Lamajor part de la gent treballava al camp.
-Les maneres de treballar la terra i la tecnologia agrària.
-Les fams i les caresties periòdiques per manca d'aliments.
-La pervivència del feudalisme.

L'AMPLIACIÓ DEL MÓN CONEGUT: ELS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS:

El món que coneixien era molt limitat. Desconeixien parts com Àmerica, Africa central i meridional.
A l'edat moderna s'amplià l'espai geogràfic. Durant l'Edat moderna, els europeus entraren en contacete amb Àmerica, costes africanes, limits orientals d'Àsia.

PORTUGAL: CAPDAVANTER DELS DESCOBRIMETS:

Els primers protagonistes geogràfics.
El princeo Enric de Portugal, havia creat una escola naval a Sangres. L'any 1432, els portuguesos havien descobert i ocupat les illes Açores i Madeira. L'any 1487, Bartolomeu Dias va arribar cap a Àfrica del Sud. El 1498, els portuguesos van arribar a Calicut. Una nova ruta comercial quedava oberta.

EL DESCOBRIMET EUROPEU DEL NOU MÓN:

Quan Portugal arribà al cap de Bona Esperança, el regne de Castella només havia ocupat un territori no europeu: les illes Canàries.
Cristòfor Colom, convicció que la terra era esferoca, havia calculat que el diàmetre de la terra era un terç més petit del que és en realitat. Per això, va presentar al rei Joan de Portugal el seu projecte de navegar cap a l'oest per intentar arribar a les Índies. Però no li va fer cas.

Colom es va adreça a la Corona de Castella, la seva empresa no va ser acceptada. El dia 3 d'Agost de 1492 srtí amb dues calavel·les i una nau. El 12 d'Octubre de 1492 arribaren a l'illa de Guanahaní, habia decobert Àmerica.

Colom va morir el 20 de Maig de 1506 ignorant que havia topat amb un nou continent.

LA PRIMERA VOLTA AL MÓN:

La corona de Castella, Portugal es va lla´çar a la conquesta i la colonització de l'Àmerica del sud i central. els gfrancesos i els anglesos es concentraren en la conquesta i la colonització.

El 20 de Septembre de 1519, va salpar amb la missió de trobar un pas al sud del nou continent i arribar a lóceà Pacífic.

Un cop assolides de les costes americanes, el 21 d'octubre de 1520, va enfilar un pas estret que els va portar fins a l'oceà Pacífic.

Aquest viatge fou molt important per diversos motius: s'havia fet la primera volta al món, s'havia provat l'existència d'un nou continent i, alhora, s'havia definitivametn l'esferitat de la Terra.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES DELS PRIMERS DESCOBRIMENT GEOGRÀFICS.

LES CAUSES:

El comerç més rendibel de l'epoca medieval era el que es feia amb lOccident la Xina, el Japó i L'india. més beneficis, espècies.

Aquets comerç va entrar en crisi a causa de la conquesta de la Constantinoble l'any 1453 pels turcs.

Una altra causa va ser provocat per la imaginacií i la mentaliatat d'alguns europeus per les aventures dels coneguts viatgers a l'Orient, com ara la comercialitat vanecià Marco Polo, que va entrar en contacte amb Xina i Japó.

Finalment, cal tenir en compte els avenços cientific i tècnics. També van resultar molts útils els nous instrument de precisió i orientació, com ara la bruixola, juntament amb el progressos de la cartografia.

LES CONSEQÜÈNCIES:

-L'imperi asteca, al nord, que ocupava gairebé tot l'actual Mèxic i tenia la capital a Tenochtitlán.
-L'imperi inca, al sud, que s'estenia sobre els alts altiplans de la serralada dels Andes. L'emperador, anomenat l'inca, residia a Cuzco.

El primer resultat la formació d'Imperis colonials. Les relacions produiren un gran augment del comerç, provocà la crisi dels ports mediterranios i l'expansió d'altres com ara sevilla, Lisboa, Londres i Anvers.
Els colonitzadors exploraren l'or i la plata, molt abundants a Àmerica i introduïren a Europa productes agricoles americans.

-El fet que l'exedent de població europea tingués, a partir dels descobriments geogràfics, una sortida diferent de la fam i la mort: l'emigració.
-L'efecte negatiu que tingué per la població indígena la topada amb els europeus. A més, els europeus van difondre i imposar la seva cultura i van anihilar les valuoses aportacions de les civilitzacions anteriors al descobrimet, anomenades precolombines.

AMPLIACIÓ I LA DIFUSIÓI DEL CONEIXEMENT:

LA IMPRENTA:

Va interventar un sistema que permetia reproduir molt més ràpidament els llibres: la imprenta. El llibre que es va imprimir va ser una Bíblia, l'any 1455.

UNA NOVA CONCEPCIÓ D'UNIVERS:

La visió de l'univers es va caracteritzar pel geocentrisme, la teoria segons la qual la terra etava cituada al centre de l'univers.

Nicolau Copèrnic va arribar a la conclusió que el sol és el centre de l'univers i que la terra té un moviment de rotació diari i un altre de translació anual al voltant del sol.
Aquesta teoria heliocèntrica, significava un canvi revolucionari.
A partir del segle XVI es prodeix la revolució científica.
El sistema de Copèrnic fou perfeccionat per Johannes Keples que va defensar que les òrbites les astres eres el·líptiques, i per Galileu Gelilei, inventor del telescopi. Amb galileu va nèixer la ciència moderna.

UNA NOVA ACTITUD HUMANA: L'HUMANISME I EL RENAIXEMENT:

Escriptor i intel·lectuals va impulsar una revolució important de la civilització. Des de poc abans de l'inici de l'Edat Moderna, es va començar a passar d'una actitud teocèntrica, a una actitud antropocèntrica.
Els protagonistes d'aquest canvi van ser, d'una banda, ls humanistes i, l'altra els artistes anomenat Renaixement.

ELS HUMANISTES:
Es coneix amb el nom d'humanistes els escriptors i els savis que, al començament de la naturalesa i del a persona humana.

EL RENAIXEMENT A ITÀLIA.

El renaixement és l'éstil artístic que es va desenvolupar a Itàlia durant el segle XV i a la resta d'Europa durant el segle XVI.

Actualment, s'acostuma a dividir el Renaixemet en tres fases: el quatrocentro, el cinquento i el manierisme.

L'ARQUITECTURA RENAIXENTISTA:

-La utilització dels element formals clàssics.
-La racionalització de l'espai, és a dir, l'aplicació a l'aruitectura de les matemàtiques i les formes geomètriques bàsiques.

els edificis van ser tant les esglèsies com els palaus.

L'ESCULTURA RENAIXENTISTA:-La preferència pel marbre i el vronze a d'altres materials.
-El predomini de les figures exemptes.
-L'interès per ler proporcions.
-La figura humana com a tema fonamental.
-La recuperació del cos nu com a model estètic de bellesa.
-L'elegància de l'actitud, l'expresió serena i l'equilibri entre el moviment i el repòs.

LA PINTURA RENAIXENTISTA:

-La imitació de la realitat tal com es veu, però idealitzat la natura.
-La utilització perfecta de la perspectiva.
-La preferància per la tècnica de l'oli sobre llenç, en comptes del tremp sobre fusta.
-La naturalitat en la composició.
-El tractament humà del temes religiosos i l'aparició i l'aparició de nous temes com ara miotològics.
-El tractament humà dels temes religiosos i l'aparició de nous temes com ara el mitològic.
-L'elegància de les actituds.

LA REFORMA PROTESTANT:

La reforma protestant és el moviment de trencament de la unitat del cirsitianisme iniciat al segle XVI a l'Europa occidental i que va dividri els cristians en dos grans blocs: els catòlics i els protestants.